Centre de baixa exigència Es Gorg

El projecte planteja la creació d’un nou centre de baixa exigència a la ciutat d’Eivissa, que disposarà d’un centre de dia, un centre de pernoctació i uns espais administratius per donar suport a persones sense llar de tota l’illa.

Disposarà d’un menjador amb una capacitat per 56 persones, espais de trobada i de tallers així com una sala d’actes polivalents. A més podrà acollir la pernoctació d’entre 35 i 70 persones al centre de nit i compta amb un espai per a emergències amb 24 llits més.

Aquest centre serà un important recurs de suport per a totes les entitats que treballen en les feines d’acompanyament a les persones sense llar ja que els permetrà accedir a prestacions bàsiques que poden complementar l’intervenció social

El programa més públic es desenvolupa en planta baixa mentre que la planta primera es destina a espais administratius i espais de pernoctació. La voluntat és que des del carrer, l’edifici es percebi molt compacte donant confiança i intimitat als seus usuaris. En canvi des de l’interior, la zona de dia s’obre completament a ponent amb grans espais diàfans que es prolonguen cap a l’exterior enjardinat. En la primera planta, la zona de dormitoris disposa d’un pati central molt protegit i tranquil que recorda un antic claustre.

La Resiliència és una característica comú a aquest tipus de persones però, en aquest cas també ha estat un repte en el disseny de l’edifici. Ens trobem en el polígon d’Es Gorg, en l’àrea d’influència del Torrent de sa Llavanera, i degut a la seva proximitat s’ha elaborat un estudi d’inundabilitat per tal de minimitzar els riscos i perills de possibles inundacions per sobtades crescudes del curs fluvial.

S’han tingut molt presents conceptes de sostenibilitat passiva com la compacitat de l’edifici, la inèrcia tèrmica, l’orientació i les proteccions solars. Per exemple, la totalitat de les façanes estan concebudes com una gelosia que proporciona intimitat i protecció solar. Les característiques del subsol, han donat lloc a una estructura molt racional, ordenada i repetitiva, amb una fonamentació profunda.

Tots els materials emprats en el projecte estan pensats des de la durabilitat, la funcionalitat, i la baixa petjada de carboni. Bàsicament es recorre a materials tradicionals, ceràmics d’origen local però utilitzats de forma contemporània. Cromàticament ens movem entre el color blanc trencat i els colors terrossos, rendint homenatge a l’arquitectura popular eivissenca.

FoodLab Barcelona a la Nau Shield

El concurs planteja la reforma de la Nau Shield pel nou espai FoodLab Barcelona, que serà un referent internacional en emprenedoria creativa en el sector agroalimentari i un centre pel desenvolupament d’una industria alimentaria sostenible.

La proposta s’origina i s’articula des de la intenció inicial de concebre la planta baixa de la nau com a una extensió de l’espai públic exterior, creant accessos per dos punts de la nau, que queden en relació directa amb els accessos principals al recinte, i que permeten creuar-la.

La proposta respon a la idea principal de millorar la condició interior de la nau i la relació amb el seu entorn alhora que es reconeix l’edifici històric.

Un dels principals reptes es la capacitat de dotar de llum natural a tot l’espai, es per això que, a la crugia central, es crea un atri bioclimàtic central que reverteix la foscor del centre de l’edifici convertint-lo en un espai de llum i verdor. Aquest pati no només aporta llum a l’interior de la nau, sino que també proporciona ventilació natural i a més posa en relació totes les plantes de l’edifici creant un punt central de reunió.

Per tal d’emfatitzar aquest atri bioclimàtic i degut a la necessitat d’un nou accés a les plantes superiors, es planteja una escala orgànica que puja com una enfiladissa que relaciona tots els nivells i puja buscant la llum fins al terrat, generant al seu voltant les àrees de relació entre els usuaris del FoodLab.

En quant a la articulació del programa, la planta baixa es concep com a una plaça interior a on s’hi situen els dos nuclis principals: l’escala històrica i la nova escala central, envoltada per una zona de jardí; així com tots els espais públics: la sala d’exposicions, que pot estar oberta i posar en relació l’auditori amb la plaça o quedar tancada; l’auditori , que es planteja com un espai flexible i versàtil; i l’espai de grab&go, que queda en relació directe amb la plaça i el jardí.

Amb tots els espais públics a la planta baixa, les plantes superiors acullen els espais i usos més privats de l’edifici. Es produeix una gradació de privacitat a mesura que es va pujant, amb els espais semiprivats, la zona de networking i l’office situats a la primera planta, i els espais privats com les oficines i sales de reunió a la planta segona.

L’edifici aspira a la màxima qualitat ambiental assolint tots els requeriments de confort, estalvi d’energia, aigua i recursos, a partir de solucions de baix cost de manteniment. Mitjançant l’ús de l’atri bioclimàtic i els seus espais per albergar activitats que no requereixen unes condicions climàtiques estrictes, s’aconsegueix reduir els metres quadrats a climatitzar. A més, amb la integració de vegetació xeròfila dins de l’atri es manté una temperatura estable i es regula la humitat relativa dels espais.

En quant al cicle de l’aigua, l’equilibri entre les plantes xeròfiles i les productives fan que la demanda hídrica de la vegetació no sigui elevada. A més, es preveu un cicle hídric tancat que reconegui els usos que permeten l’ús d’aigua no potable i reduir tant el consum de xarxa com l’evacuació al clavegueram, fent servir tant la captació d’aigua de pluja com la xarxa de recursos alternatius (freàtic).

La materialitat del projecte sorgeix de la pretensió de diferenciar el patrimoni de les noves intervencions, reparant i pintant de blanc aquells elements estructurals històrics de la nau, mentre que els elements afegits seran de materials biosfèrics, de proximitat i que tanquin cicles, com el vidre i la fusta. La nova escala escultural recupera el color verd d’alguns dels elements existents.

HPO Badia del Vallès

El concurs planteja un nou edifici de 32 habitatges dotacionals, de protecció oficial a Badia del Vallès, Barcelona.

El repte principal ha estat aconseguir el màxim nombre d’habitatges ben orientats, tenint en compte la dificultat que suposa l’emplaçament. Dos edificis situats a SE i SO creen una barrera a l’assolellament sobretot en els mesos d’hivern.

L’edifici SE, amb una altura de PB+15 provoca ombra pràcticament en la totalitat la nostra façana en el solstici d’hivern. L’ombra de l’edifici SO de PB+8 és solventable. En aquest punt hem centrat l’esforç conceptual de la proposta. Per tant, ens centrem en crear les màximes condicions favorables pel nou edifici durant els mesos d’hivern.

L’adequació respon a la idea principal de buscar el millor assoleig per als habitatges.

Concentrem l’edificació en l’extrem nord de la parcel·la, al carrer Saragossa i aixequem al màxim la cota dels habitatges. La conseqüència és que s’allibera gran part del solar per permetre fluïdesa i continuïtat de l’espai públic. La materialització de la planta baixa mitjançant elements verticals permeables reforça la idea de continuïtat i fluïdesa espaial.

En aquesta ciutat on l’escala dels edificis és descomunal, amb grans edificis pantalla que tenen un davant i un darrera, s’ha fet una reflexió per adequar el nou edifici a l’entorn, obrint-lo a 4 vents. Es redueix l’escala dividint l’edifici en 2 volums diferenciats, un de PB+4PP i l’altre de 7PP que descansa sobre un bosc de pilars. Justament el volum més petit és el que té el contacte directe amb el vianant, i per tant humanitza l’escala de l’edifici.

L’espai públic es treballa amb la idea de creació d’un bosc, com a prolongació de la massa vegetal existent a l’altre costat del carrer Saragossa. Vegetació vertical que dialoga amb les edificacions del barri. A escala més petita tenim un sotabosc, mitjançant parterres de plantes aromàtiques que delimiten els diferents àmbits de l’espai públic i l’aparcament.