Habitatges dotacionals
Cambrils
La parcel·la se situa en un entorn residencial de construccions de gra petit, destinades a habitatge unifamiliar. L’únic edifici que no respon a aquests criteris d’ocupació del territori, és la residència geriàtrica de la parcel·la veïna pel nord. El concepte de la proposta, parteix de dos blocs que pretenen fer de transició entre els dos ritmes d’ocupació de l’entorn.
Projectem habitatges dotacionals, amb l’objectiu de satisfer necessitats temporals de determinats col·lectius desfavorits
La posició dels edificis dins la parcel·la respon a la recerca del millor assoleig possible per cada un dels habitatges, tot respectant els gàlibs d’edificació i la necessitat de tenir habitatges orientats a dues façanes a fi de disposar de ventilació creuada i compactar les circulacions de zones comunes. Així, un es presenta fent façana a carrer principal i donant lloc a habitatges orientats a nord-est i a sud-oest, i l’altre busca la façana de l’espai públic de la parcel·la veïna, ajudant a acotar la zona lliure de la residència i de la mateixa actuació; la seva orientació és sud-est i nord-oest.
Optem per sobredimensionar les unitats d’habitatges de cada un dels dos blocs a fi de, mitjançant el buidatge dels habitatges sobrers, generar un porxo en planta baixa obert cap a la zona verda. Al mateix temps disgregar la volumetria en les plantes pis i obtenir espais de relació que enriqueixen les zones comunes.
| Localització | Cambrils |
| Projecte | Finalista concurs 2007 |
| Superfície | 2.876 m² |
| Cost | 2.588.400 € |
| Promotor | Incasol |
| Col·laboradors | Noelia Asensi i Eduard Trias, arquitectura. Monica Simoes, disseny gràfic. Carlos Ortega 72 dpi render. |
Llar d’infants L’Estel
Palamós
Aquest projecte ha estat una oportunitat única per tal de treballar a fons els conceptes d’impacte ambiental i cicle de vida dels materials. Analitzant el lloc, veiem que disposem d’una massa de plataners (Platanus hispanica) i un sòl de baixa resistència, que implicarà una fonamentació profunda. La primera decisió de projecte va ser posicionar tot el programa en una sola planta, simplificant el sistema constructiu i la fonamentació. L’estratègia de tractament de la vegetació consisteix en mantenir part de l’arbrat del costat sud i crear un nou jardí sobre l’edifici, integrat en la ciutat mitjançant nou hàbitat.
La innovació tecnològica, el baix impacte en els materials i l’eficiència energètica han estat els eixos principals en el desenvolupament del projecte
L’edifici s’auto-protegeix del sol mitjançant porxos i espais intermedis que connecten amb les principals parts del programa: aules i menjador. D’altres mesures com: una arbreda de fulla caduca, una coberta verda amb aljub d’aigua, forjat sanitari, grans porxos, ventilació creuada natural potenciada pels lluernaris centrals (efecte xemeneia), plaques solars per l’aigua calenta sanitària i el terra radiant, etc.
La construcció és totalment industrialitzada i desmuntable. Els elements prefabricats són diversos, des de l’estructura (que es deixa vista), els forjats de plaques alveolars, o la façana de pannells de formigó acolorit. Les instal·lacions són vistes i els fals sostres apareixen puntualment com elements despenjats de formes geomètriques i colors bàsics perfectament reconeixibles pels infants. Es prenen importants mesures passives d’estalvi energètic.
| Localització | Palamós |
| Projecte | 1r premi concurs 2004 |
| Obra | 2006–2007 |
| Superfície | 1.280 m² |
| Cost | 1.678.507 € |
| Promotor | Ajuntament de Palamós |
| Constructor | Imaga Proyectos y Construcciones SA |
| Col·laboradors | Sergio Lopez, arquitectura. Xavier Aguado, estructura. Proisotec, instal·lacions. MIF, pressupost, direcció d’execució i coord sis. Starp, fotografia. |
| Publicacions | La Proa |
Centre d’Interpretació Madina Yabisa
Casa de la Cúria, Eivissa
La primera referència de la Casa de la Cúria data de 1490, aixecant-se sobre els murs que formaven part del triple recinte defensiu àrab del barri de Dalt Vila. El nou ús neix de la declaració del conjunt monumental de Dalt Vila com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, convertint-se en el punt d’informació i centre de visitants “Madina Yabisa”.
Una vegada realitzades les excavacions arqueològiques prèvies, la proposta dóna resposta al nou ús públic, restaurant per realçar els elements singulars i les estructures recuperades, i suprimint els afegits. Es restauren la totalitat de les edificacions, i s’amplia l’edifici cap al jardí posterior situat fora de les muralles.
El projecte s’entén com un recorregut a través de la història, entre les antigues muralles del triple recinte àrab (situades per sota de la plaça-mirador) i entre les dues torres que delimiten l’actuació, tot connectant amb els jardins inferiors.
L’eliminació d’elements afegits ens permet destacar els de major singularitat i valor històric, recuperant l’arquitectura i connectant-la al seu entorn
L’actuació permet la prolongació del mirador de la plaça de la catedral recuperant l’espai ocupat per l’antiga Llotja. Mitjançant un paviment diferenciador, aflora a la superfície el traçat del mur i de la primitiva torre àrab que es visita a l’interior del immoble.
| Localització | Eivissa |
| Projecte | 2002 |
| Obra | 2005-07 |
| Superfície | 515 m² |
| Cost | 731.312 € |
| Promotor | Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat Ajuntament de la Ciutat d’Eivissa |
| Constructor | Ferrovial Agroman S.A. |
| Col·laboradors | Xavier Salvador, Pep Ramon Mari, Sonia Serra, arquitectura. Toni Casas, estructura. Toni Roig, enginyeria. MIF, amidaments i pressupost. Joan Francesc Marí, seguretat i salut. Rosa Gurrea, Glenda Graziani, seguiment històric i arqueologia. BM Lighting design. Starp, fotografia. |
| Publicacions | PAEF 04–07. Premis d’arquitectura d’Eivissa i Formentera. Europaconcorsi. |
| Premis | 2on Premi ‘Ciudades Patrimonio de la Humanidad’, pel Ministerio de Cultura. |