El concurs planteja la reforma de la Nau Shield pel nou espai FoodLab Barcelona, que serà un referent internacional en emprenedoria creativa en el sector agroalimentari i un centre pel desenvolupament d’una industria alimentaria sostenible.

La proposta s’origina i s’articula des de la intenció inicial de concebre la planta baixa de la nau com a una extensió de l’espai públic exterior, creant accessos per dos punts de la nau, que queden en relació directa amb els accessos principals al recinte, i que permeten creuar-la.

La proposta respon a la idea principal de millorar la condició interior de la nau i la relació amb el seu entorn alhora que es reconeix l’edifici històric.

Un dels principals reptes es la capacitat de dotar de llum natural a tot l’espai, es per això que, a la crugia central, es crea un atri bioclimàtic central que reverteix la foscor del centre de l’edifici convertint-lo en un espai de llum i verdor. Aquest pati no només aporta llum a l’interior de la nau, sino que també proporciona ventilació natural i a més posa en relació totes les plantes de l’edifici creant un punt central de reunió.

Per tal d’emfatitzar aquest atri bioclimàtic i degut a la necessitat d’un nou accés a les plantes superiors, es planteja una escala orgànica que puja com una enfiladissa que relaciona tots els nivells i puja buscant la llum fins al terrat, generant al seu voltant les àrees de relació entre els usuaris del FoodLab.

En quant a la articulació del programa, la planta baixa es concep com a una plaça interior a on s’hi situen els dos nuclis principals: l’escala històrica i la nova escala central, envoltada per una zona de jardí; així com tots els espais públics: la sala d’exposicions, que pot estar oberta i posar en relació l’auditori amb la plaça o quedar tancada; l’auditori , que es planteja com un espai flexible i versàtil; i l’espai de grab&go, que queda en relació directe amb la plaça i el jardí.

Amb tots els espais públics a la planta baixa, les plantes superiors acullen els espais i usos més privats de l’edifici. Es produeix una gradació de privacitat a mesura que es va pujant, amb els espais semiprivats, la zona de networking i l’office situats a la primera planta, i els espais privats com les oficines i sales de reunió a la planta segona.

L’edifici aspira a la màxima qualitat ambiental assolint tots els requeriments de confort, estalvi d’energia, aigua i recursos, a partir de solucions de baix cost de manteniment. Mitjançant l’ús de l’atri bioclimàtic i els seus espais per albergar activitats que no requereixen unes condicions climàtiques estrictes, s’aconsegueix reduir els metres quadrats a climatitzar. A més, amb la integració de vegetació xeròfila dins de l’atri es manté una temperatura estable i es regula la humitat relativa dels espais.

En quant al cicle de l’aigua, l’equilibri entre les plantes xeròfiles i les productives fan que la demanda hídrica de la vegetació no sigui elevada. A més, es preveu un cicle hídric tancat que reconegui els usos que permeten l’ús d’aigua no potable i reduir tant el consum de xarxa com l’evacuació al clavegueram, fent servir tant la captació d’aigua de pluja com la xarxa de recursos alternatius (freàtic).

La materialitat del projecte sorgeix de la pretensió de diferenciar el patrimoni de les noves intervencions, reparant i pintant de blanc aquells elements estructurals històrics de la nau, mentre que els elements afegits seran de materials biosfèrics, de proximitat i que tanquin cicles, com el vidre i la fusta. La nova escala escultural recupera el color verd d’alguns dels elements existents.