Una riera, un camí, un passeig entre camps, la recuperació d’una bassa abandonada, de murs de pedra seca, la vegetació autòctona, esdevenen protagonistes recuperats d’un passat no gaire llunyà del paisatge empordanès. Es el pretexte per a la consolidació d’un eix verd que connecta la zona residencial del petit nucli d’Esclanyà amb el seu casc antic.

Ens fixem en els pals de fusta que pauten el paisatge dels camps propers i que delimiten zones privades o de pastura, per incorporar-los en el projecte. Així, el recorregut que vertebra la proposta és resseguit per un seguit de fites verticals, amb diverses funcions segons la posició ocupen, segons la distància que les separen o segons la seva altura. Aquestes a més de formar les línies de recorregut, creen jocs infantils, laberints, mikados, resolen la il·luminació, la font, la pilona, la barana…

La vegetació ajuda a integrar definitivament el nou espai a l’entorn. Es conserva la vegetació pròpia del lloc com les alzines, els xiprers i els pins. L’herba, les canyes, les gramínies i els paviments tous de terra o sauló es fonen amb la resta de textures que configuren el paisatge.