El concurs planteja un nou edifici de 32 habitatges dotacionals, de protecció oficial a Badia del Vallès, Barcelona.

El repte principal ha estat aconseguir el màxim nombre d’habitatges ben orientats, tenint en compte la dificultat que suposa l’emplaçament. Dos edificis situats a SE i SO creen una barrera a l’assolellament sobretot en els mesos d’hivern.

L’edifici SE, amb una altura de PB+15 provoca ombra pràcticament en la totalitat la nostra façana en el solstici d’hivern. L’ombra de l’edifici SO de PB+8 és solventable. En aquest punt hem centrat l’esforç conceptual de la proposta. Per tant, ens centrem en crear les màximes condicions favorables pel nou edifici durant els mesos d’hivern.

L’adequació respon a la idea principal de buscar el millor assoleig per als habitatges.

Concentrem l’edificació en l’extrem nord de la parcel·la, al carrer Saragossa i aixequem al màxim la cota dels habitatges. La conseqüència és que s’allibera gran part del solar per permetre fluïdesa i continuïtat de l’espai públic. La materialització de la planta baixa mitjançant elements verticals permeables reforça la idea de continuïtat i fluïdesa espaial.

En aquesta ciutat on l’escala dels edificis és descomunal, amb grans edificis pantalla que tenen un davant i un darrera, s’ha fet una reflexió per adequar el nou edifici a l’entorn, obrint-lo a 4 vents. Es redueix l’escala dividint l’edifici en 2 volums diferenciats, un de PB+4PP i l’altre de 7PP que descansa sobre un bosc de pilars. Justament el volum més petit és el que té el contacte directe amb el vianant, i per tant humanitza l’escala de l’edifici.

L’espai públic es treballa amb la idea de creació d’un bosc, com a prolongació de la massa vegetal existent a l’altre costat del carrer Saragossa. Vegetació vertical que dialoga amb les edificacions del barri. A escala més petita tenim un sotabosc, mitjançant parterres de plantes aromàtiques que delimiten els diferents àmbits de l’espai públic i l’aparcament.