Els set baluards actuals corresponen a les obres per l’ordenança del rey Felipe II, del període 1576-1588 seguint les traces del enginyer italià Giovanni Batista Calvi.

El recinte emmurallat es va desenvolupar durant la confrontació de la corona espanyola amb França i l’Imperi Otomà, durant el qual les illes foren assetjades pels turcs i els seus aliats. Per això, en un principi es va plantejar el reforçament de la muralla medieval però degut a la intensitat dels atacs es va optar per la creació d’unes muralles a prova d’artilleria.

Actualment la muralla ocupa la part alta de la vila, una superfície de prop de 10 hectàrees i uns 1800 m de perímetre, i ha esdevingut el monument més important de la illa.

La fortificació s’ha d’entendre com una veritable màquina militar, com un organisme arquitectònic tècnicament molt sofisticat. La paleta de materials emprats es redueix a la pedra, la pedra marès i les lloses, amb diferents tipus de rejuntats al llarg del temps, utilitzant morters de calç en tot moment, i reomplerts de terres per la cara interior de les murades i dels baluards, funcionant tots ells com murs de contenció.

La nostra intervenció esdevé completament transparent, sense desvirtuar l’essència del monument

El projecte té per objecte la documentació de l’estat de conservació dels trams del recinte fortificat, i a partir de la documentació generada, la reintegració volumètrica de les parts que falten, el segellat de fissures i esquerdes, i l’eliminació dels elements vegetals, com a treballs principals a considerar.