Les muralles d’Eivissa són unes de les mostres més importants que es conserven a Europa del sistema de fortificació amb baluards en ple apogeu a la segona meitat del segle XVI, i van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco a 1999.

Per a la reparació de les peces de marès en cantoneres i en la línea de cordó s’actuarà en dos sentits. En uns casos per motius estructurals, i en altres per millorar la lectura del monument. En totes les reintegracions volumètriques es col·locaran indicadors per diferenciar les parts originals de les intervingudes.

La proposta és sensible a la realitat urbana i històrica que l’envolta i pren com a referents les pautes que donen les traces del lloc; Es recupera l’antiga porta de Mossèn Bosch, preveient una plaça d’accés al nou edifici institucional, que és formalitza porxada i oberta al territori. El nou espai públic esdevé el punt de convergència dels principals fluxos de vianants dels carrers que envolten l’actuació i que apropen els ciutadans que venen d’arreu cap al nou equipament.

La topografia existent permet que l’edifici es trobi amb la ciutat a diferents cotes. El basament de l’edifici acull la part més pública del programa que es desplega per tots aquests nivells tot cosint-los i permetent la seva relació amb l’entorn.

La proposta reconeix i posa en valor els edificis històrics, en un joc de proximitat, respecte i contrapunt entre els nous elements i els patrimonials.

La nova plaça s’integra en el teixit urbà, heretant dimensions i geometries de l’entorn. L’ampliació troba en la morfologia del casc antic la seva concreció volumètrica, imitant les alineacions i reculades que el caracteritzen. Es resol el cul-de-sac que ara genera la reculada de l’edifici respecte la Baixada de la Seu, integrant-lo en el teixit urbà.

Els buits

L’edifici gira al voltant de dos patis situats al centre de l’illa. Els
antics murs, originàriament concebuts com a mitjaneres, es converteixen ara en elements protagonistes, s’hi practiquen noves obertures i es fa aflorar la seva textura. Tot el programa s’articula al voltant d’aquests dos buits, agrupat sota criteris de funcionalitat i de necessitats de confort.

Criteri d’intervenció sobre l’edificació existent

Es treballa sobre els edificis amb màxim respecte sobre els sistemes constructius i acabats originals. Es despullen de falsos artificis deixant l’essència dels materials, les seves textures i porositat. Es pretén netejar les històries que són supèrflues per tornar a l’estat primigeni dels espais i posar en valor aquelles intervencions que mereixen ser conservades.

Criteri d’intervenció en noves construccions

Basat en criteris de sostenibilitat i contraposició, es preveu un sistema constructiu mixt, d’estructura metàl·lica i tancaments horitzontals/verticals de fusta, que aporta un lleugeresa front la percepció màssica dels edificis existents, trobant en el contrast l’harmonia d’unes i les altres.

Criteri de contraposició

Busquem la contraposició de conceptes per posar en valor l’arquitectura patrimonial existent. Aquests conceptes interpel·len als sentits, per tant incideixen en qualitats tangibles i sensorials. Edifici antic/nou, rugós/llis, màssic/lleuger, closos/permeables, jeràrquics/ flexibles.

Les noves cobertes s’integren amb les existents de l’edifici del Consell de la Ciutat però també en el context del casc antic. Es completa la coberta del cos principal formant quatre vessants. La coberta evita l’entrega amb els murs centrals, creant un lluernari sobre el pati interior i un exutori. Aquests forats juguen un important paper en l’estratègia bioclimàtica i d’il·luminació natural.

La relació amb l’entorn i el barri és una preocupació fonamental de la proposta, donat que la parcel·la existent queda bastant penalitzada a causa de la topografia i l’assolellament. Es busca treure profit de la topografia per generar ciutat a diverses escales.

Una porxada convida a accedir a la promoció a través d’una plaça, situada a la coberta de l’edifici que  esdevé un punt d’estada privilegiat per sobre del verd públic. A una escala més propera, es reconeixen els matisos que donen cadascuna de les 3 orientacions, generant els accessos des de l’interior del pati d’illa   L’excepció són les plantes 4 i 5 de l’edifici nord, a  les que, accedint per la façana, es pretén donar resposta a les problemàtiques del soroll i l’orientació.

Els habitatges s’han treballat amb una geometria en diagonal de les estances principals, que respon a la captació de la màxima radiació solar durant els dies d’hivern que alhora diferencia els usos d’estar, menjador i cuina. Disposen d’una doble orientació que permet la ventilació creuada i es garanteix que tots els habitatges disposin de llum solar. Cada habitatge està dotat amb dues terrasses, l’una bolcada a la sala i l’altra corresponent al cancell d’accés. Allà s’hi genera un espai intermedi, que disposa d’un tancament corredís que dóna privacitat, alhora que exerceix de coixí tèrmic i acústic.

La promoció desenvolupa habitatges de 2 i 3 dormitoris amb un total de 60 unitats. Ambdues tipologies es basen en un mateix sistema, facilitant l’estandardització de solucions per optimitzar els costos i simplificar al màxim les instal·lacions.

Promoció de 34 habitatges en el sector El Dorado de Cambrils, que es desenvolupa en dos unitats que comparteixen espais comuns, una agrupació de 24 habitatges, i l’altre de 10 habitatges.

L’emplaçament es troba en un punt elevat sobre el passeig i la platja de la Llosa en un barri d’habitatges unifamiliars. Donada la geometria del solar es resol mitjançant una agrupació de cases aparellades situades en corona al voltant d’una gran zona enjardinada comunitària amb piscina i jocs infantils. Els habitatges resultants tenen una superfície construïda entre 135-160 m² i jardí privat.

Volum de formes rectes i simples, amb coberta plana on s’ubiquen instal·lacions solars i de climatització. Responent a les diverses orientacions es disposa de proteccions solars mitjançant elements fixes o mòbils.
Constructivament s’ha resolt mitjançant estructura tradicional de formigó encara que geomètricament i dimensionalment permet la seva transició cap a industrialització o prefabricat.

Els habitatges s’han projectat seguint criteris de flexibilitat i des-jerarquització; projectar l’habitatge mitjançant espais amb característiques similars que permeten ser utilitzats de diferents maneres al llarg del temps.

Promoció de 56 habitatges en el sector El Maset de Cambrils, que es desenvolupa en dos unitats, una agrupació de 43 habitatges, i l’altre de 13 habitatges.

La primera unitat està formada per blocs de PB+PP / PB+2PP. Els habitatges s’agrupen en edificis de 4 o 5 ut disposant d’una superfície contruïda entre 145 i 200 m², amb jardí privat i una zona enjardinada comunitària en un solar de 10.840 m².

La segona unitat està formada per 13 habitatges unifamiliars, 12 dels quals aparellats. Tenen una superfície construïda d’uns 210 m² en una parcel·la privativa d’uns 400 m².

Volum de formes rectes i simples, amb coberta plana on s’ubiquen instal·lacions solars i de climatització. Responent a les diverses orientacions es disposa de proteccions solars mitjaçant elements fixes o mòbils.
Constructivament s’ha resolt mitjançant estructura tradicional de formigó encara que geomètricament i dimensionalment permet la seva transició cap a industrialització o prefabricat.

Els habitatges s’han projectat seguint criteris de flexibilitat i des-jerarquització; projectar l’habitatge mitjançant espais amb característiques similars que permeten ser utilitzats de diferents maneres al llarg del temps.

L’actuació neix de la voluntat municipal de continuar la transformació del centre urbà de Santa Eulària des Riu a favor dels vianants i dels comerciants amb la renovació de la plaça i el carrer d’Isidor Macabich, amb l’objectiu de recuperar un espai públic degradat en favor de l’automòbil.

El primer objectiu del projecte és la substitució dels vehicles per les persones, recuperant l’espai públic de la plaça com a lloc de reunió i trobada dels ciutadans, amb un espai central obert i polivalent, delimitat per tres subespais perimetrals: un jardí històric on es situa el canó i l’escultura de la pagesa, un espai lúdic d’aigua i un espai de repòs i lleure a l’ombra dels arbres de nova plantació.

Així mateix, es pacifica el trànsit rodat de la zona, quedant reduït a una direcció pujant des del mar, potenciant un nou eix comercial que enllaça amb tot un seguit de recorreguts per als vianants del centre de la vila. El projecte incorpora tot un seguit de cites literàries d’Isidor Macabich en diferents punts del recorregut. 

L’origen de la casa de la Vila es remunta a l’any 1727, quan l’ajuntament va adquirir els terrenys per a construir-hi un hospital. Aquest va ser construït finalment el 1804. El 1833 es va utilitzar com a ajuntament i el 1891-93 es van dur a terme les obres a càrrec de l’arquitecte Bonaventura Pollés Vivó, que va donar lloc a la fesomia actual de l’edifici en les seves parts més nobles.

Els dos primers edificis van ser desocupats l’estiu del 2012. El motiu va ser l’afectació de l’estructura de fusta de l’edifici principal per una plaga de tèrmits i corcs.

A la dreta de la Casa de la Vila hi ha un tercer edifici municipal, l’edifici annex, que encara està parcialment en ús en la seva planta segona. Aquest no formava part de l’encàrrec inicial, però es va incorporar durant l’execució del projecte.

Les obres es divideixen en tres fases. La primera fase és la que es troba acabada i en funcionament. És la més important, ja que s’han rehabilitat les 2 primeres plantes de l’edifici principal i ampliat la seva superfície en planta baixa cap a ponent, fruit de l’enderroc de Can Riba. Cal destacar el reforç de l’estructura, la nova distribució d’espais, la millora de l’eficiència energètica i el reciclatge de materials. Es crea un nou nucli vertical a l’interior del cos principal que resol les diferents cotes d’aquest i de l’edifici annex.

Entre els carrers Aiguablava i Palamós del barri de la Trinitat Nova s’hi planteja la construcció d’un nou bloc de 96 habitatges de lloguer de protecció oficial. La proposta és sensible a la nova realitat que s’està configurant: s’entén l’edifici com un pont dins del parc, es dimensiona generosament el pas a través seu, s’obren escletxes en façana per donar continuïtat visual en totes les plantes, els nuclis verticals prolonguen el verd a tot l’edifici i es preveu una coberta enjardinada amb horts de lloguer.

La proposta reconeix les diferents orientacions que el gàlib normatiu genera i s’hi incorporen buidats al gàlib normatiu per permetre que les tipologies  que no són passants també gaudeixin de ventilació natural creuada. S’estructura tota la proposta a partir d’una retícula de 3,40×3,40m que la ordena i dóna uniformitat a la diversitat tipològica, alhora que pauta l’estructura.

Els habitatges s’han projectat seguint criteris de flexibilitat i des-jerarquització; totes les habitacions són dobles, per permetre l’adaptació de l’habitatge a les necessitats canviants dels seus usuaris, i per donar resposta a la varietat d’unitats familiars que conformen la nostra societat.

En quant a cristeris de sostenibilitat, proposem assolir els estàndards de balanç energètic quasi zero o NZEB. Cal adoptar una actitud projectual que posiciona el vector energètic en l’arrel del projecte. En aquest sentit, la proposta estableix una base d’arquitectura passiva.

La complexitat volumètrica del planejament i la topografia, ens conviden a imaginar una intervenció en façana que doni uniformitat a tot el volum, pel que les terrasses es plantegen refoses alhora que es proposa una pell continua que resol també les proteccions solars mòbils i presenta diferents graus de porositat..

El projecte modula la proposta sobre una retícula de 3,00×3,40 m, que ordena i pauta la col·locació dels prismes que configuren les diferents estances dels habitatges. El desenvolupament de façana és màxim, amb garantia d’una màxima exposició al sol, ventilació i vistes.

La planta baixa, permeable, genera un continu d’espais verds, entre la gran escala de l’espai públic posterior, i l’aproximació a l’edifici, tot passant pel generós pati interior. 

Tan els espais comuns com els habitatges s’organitzen a través d’una malla sense jerarquies, que permet espais flexibles i adaptables, apostant per habitatges inclusius que gaudeixen d’espais versàtils. Tots els habitatges són passants a carrer i a pati, amb una doble circulació interior/exterior, resultat d’una agrupació de creixement que resol totes les tipologies del programa. 

El projecte s’ha desenvolupat a partir de la tradició de la casa pagesa, pel que fa a la resolució de les tipologies per agrupació de peces, a la utilització de solucions sostenibles i de proximitat, tot canviant l’escala del teixell tradicional per a resoldre la pell de l’edifici, semblant a les portes dels tancons.

Es posen en valor les mesures d’estalvi energètic passives, potenciant els sistemes passius per sobre dels sistemes actius.

El projecte se situa al nucli urbà de Dalt Vila, la part més antiga de la ciutat d’Eivissa, que forma part dels béns declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de desembre de 1999. La zona d’actuació està delimitada per murs pertanyents al triple recinte àrab i per murs medievals, tots ells pertanyents a estructures defensives dins de la Vil·la Superior, un lloc privilegiat per les seves espectaculars vistes sobre la ciutat i el port.

En una primera fase executada l’any 2008 es van recuperar les rasants històriques de l’accés a la casamata, es van contenir els reblerts existents sobre la muralla i se’n va consolidar la coronació amb una solució tipològica de parapet. 

L’objectiu de la segona fase del projecte va ser la conservació i posada en valor de les estructures defensives existents descobertes al llarg dels treballs d’execució de la primera fase. Al carrer Santa Maria s’ha posat en valor la muralla renaixentista, alhora que s’ha suavitzat l’accés de vianants fins a arribar a la zona arqueològica. La plaça és un espai obert polivalent, amb bancs, i rodejat de vegetació, on es concentren totes les circulacions. S’ha remodelat el nucli vertical d’accés a la Casa de la Cúria des de la plaça.

La pedra, principal material de l’actuació, ha estat utilitzada tant per conformar els murs de contenció com per al nou accés a la Casa de la Cúria, així com pels paviments de formigó desactivat, deixant al descobert la textura de l’àrid, ja sigui petri o ceràmic.

Una riera, un camí, un passeig entre camps, la recuperació d’una bassa abandonada, de murs de pedra seca, la vegetació autòctona, esdevenen protagonistes recuperats d’un passat no gaire llunyà del paisatge empordanès. Es el pretexte per a la consolidació d’un eix verd que connecta la zona residencial del petit nucli d’Esclanyà amb el seu casc antic.

Ens fixem en els pals de fusta que pauten el paisatge dels camps propers i que delimiten zones privades o de pastura, per incorporar-los en el projecte. Així, el recorregut que vertebra la proposta és resseguit per un seguit de fites verticals, amb diverses funcions segons la posició ocupen, segons la distància que les separen o segons la seva altura. Aquestes a més de formar les línies de recorregut, creen jocs infantils, laberints, mikados, resolen la il·luminació, la font, la pilona, la barana…

La vegetació ajuda a integrar definitivament el nou espai a l’entorn. Es conserva la vegetació pròpia del lloc com les alzines, els xiprers i els pins. L’herba, les canyes, les gramínies i els paviments tous de terra o sauló es fonen amb la resta de textures que configuren el paisatge.

Es projecta una reforma i adequació general de l’edifici per donar resposta als nous condicionants d’ús i d’accessibilitat. Alhora, per tal d’uniformar la solució del projecte amb la façana existent, s’estén la nova pell al llarg de tota la façana a ponent, millorant així les condicions d’assolellament.

Conceptualment partim d’uns elements màssics que emergeixen del terra i una pell permeable. Disposem prismes dins l’espai al voltant dels quals es generen les circulacions. Contenen serveis i activitats internes de l’oficina i serveixen alhora per a separar altres espais.

Els prismes màssics es formalitzen amb un esquelet de fusta folrat de plaques de fusta-ciment tipus viroc. Quan treuen el cap a l’exterior s’incorpora un panell sandwich que garanteix la impermeabilització i l’aïllament tèrmic.

El projecte parteix de la necessitat d’una gran ampliació de l’escola existent. Un repte important és crear una nova volumetria integrada en l’entorn, marcant un nou accés. Un altre és la realització de les obres mantenint l’escola en funcionament.

Es proposa un nou prisma paral·lel als existents, de forma que es crea entre ells un nou pati obert, creuat per un pas elevat que es converteix en el nou edifici d’accés a mesura que s’apropa al carrer. El nou accés conté els nuclis verticals i un sistema de rampes que resolen els accessos alliberant al centre de qualsevol barrera arquitectònica.

A nivell funcional, els edificis existents es destinen a educació infantil, a usos més polivalents i administratius, deixant en el nou edifici la resta de programa destinat a educació primària, cuina, menjador i gimnàs. Les noves edificacions s’integren amb les existents mitjançant textures i acabats que donen unitat al conjunt, jugant amb diferents plans i color. De la mateixa manera es busca la integració en l’entorn rural i la vegetació típicament mediterrània.

El programa es resol amb una edificació que es trenca en volums per conservar els arbres existents, preservar el caràcter mediterrani del lloc, permetre la transició entre l’interior i l’exterior i resoldre la ventilació i il·luminació natural, a partir d’un joc de llums i ombres matisat pels pins.

Es crea una plaça d’accés que fa la transició entre el carrer i l’escola, a cota de la pineda. A l’interior, es projecta un distribuïdor que serveix a la totalitat d’estances del programa. Es busca l’ambientació típica dels carrers mediterranis com lloc de trobada, de relació i de joc de la mainada. Es tracta d’un espai lluminós i de trànsit fluid entre l’interior i l’exterior, que pretén potenciar els beneficis de l’educació en les activitats col·lectives.

Les cinc aules s’implanten agrupades per edats a la façana sud-est, per aprofitar millor l’orientació i salvar les visuals sobre l’escola veïna. A nord, filtrant el soroll del carrer, es desenvolupa la resta del programa de caràcter comunitari i de serveis. Es treballa en planta i en secció per projectar un edifici bioclimàtic passiu, entenent la coberta com una façana més del projecte. Es treballa fonamentalment la compacitat, la inèrcia, l’aïllament tèrmic, la protecció solar i la ventilació nocturna per reduir la demanda energètica.

L’estudi del programa funcional del local social ens du a pensar que la flexibilitat i la multifuncionalitat han de ser les característiques principals del projecte. Espais que responguin de manera adequada a requeriments d’ús i d’ocupació diversos.

La possibilitat de poder edificar en planta baixa tot el fons de la parcel·la ens permet situar el pati en una posició central, bolcant els espais interiors cap a aquest exterior controlat.  

El pati es converteix en un element del projecte que ens ajuda a millorar el rendiment energètic de l’edifici, amb la idea de fonamentar en el disseny una construcció sostenible. També ens facilita les ventilacions creuades per a tot el centre així com maximitzar la superfície d’il·luminació natural directa. La connexió del pati amb el vestíbul d’accés i la configuració del mateix vestíbul permet aconseguir una lectura senzilla de la composició interior de l’edifici i facilita les circulacions entre els diferents espais. El pati s’entén també com una prolongació de les sales en planta baixa.

En el conjunt del projecte es persegueix oferir una imatge austera, tant perquè el pressupost així ho exigeix com perquè es tracta d’un edifici públic, la dignitat del qual es troba en la seva funció, i això se subratlla amb materials senzills i aparentment imperfectes, com el formigó vist fet “in situ” dels paviments i sostres, l’acer corten per l’aplacat de façana i el mobiliari del pati.

La nova residència Hofmatt per a la gent gran és una oportunitat per modernitzar i ampliar les instalacions existents però al mateix temps dinamitzar la vida i la cultura dels habitants d’Arth.

L’edificació es situa en la meitat nord del solar deixant sòl lliure per a la futura ampliació. El primer que constatem és que l’edificació més la futura ampliació ocupen gran part del solar de forma que necessitem alinear-nos als límits per alliberar el màxim espai buit a la franja central del solar. Volem crear una plaça central ben relacionada amb la població per a aconseguir un intercanvi cultural i de serveis entre joves i grans. És en aquesta zona on situem l’accés a la residència, i a les peces més públiques del programa: cafeteria, espai polivalent, menjador, fisioteràpia i perruqueria.

L’edificació en planta baixa s’escampa de nord a sud com un organisme que va buscant les bones relacions entre les peces del programa, l’entorn i les bones orientacions. Les plantes superiors tenen una geometria en que s’obre a sud amb les habitacions orientades principalment a est i a oest. L’ampliació segueix característiques semblants de forma que s’estableix un diàleg amb el seu predecessor; un volum en L obert cap a oest reconeixent l’espai públic i la connexió peatonal cap al Hofmatt i al centre de la població.

La pell exterior és de llates de fusta tractada, que es tornen més permeables (en forma de gelosia) davant de les obertures, formalitzant les baranes i porticons corredissos. Aquests disposen de motorització centralitzada però també individual en les habitacions. Existeix un segon tipus d’obertures de grans dimensions que estan configurades com a buits esculpits sobre el volum. Son espais coberts amb plans de vidre enretirats segons l’orientació per tal d’aconseguir ombra a l’estiu i sol a l’hivern.

Afrontem el projecte des de la totalitat de la reforma de Can Jeroni, tant en el seu espai interior com en els espais exteriors. El projecte contempla un buidatge interior mantenint l’envolvent, estructura i renovant les instal·lacions.

A nivell conceptual, l’actuació pretén aconseguir la imatge d’una caixa blanca a dos nivells on la crugia més gran es destina a l’ús cultural d’ambdues plantes, comunicades interiorment per una escala que, alhora, dóna lloc a un doble espai, permetent una connexió visual entre ambdós nivells.

La crugia menor es destina a serveis, instal·lacions i magatzem, i a rampa expositiva en planta baixa. Des d’aquesta rampa connectem amb l’escala d’accés des de planta baixa i amb un accés de nova creació des del carrer del Metge, amb la finalitat de què l’edifici esdevingui completament accessible.

Els forats de façana s’endrecen i s’unifiquen, mantenint la imatge de la façana del pati i la volumetria identificativa del tester de l’edifici. L’espai exterior s’allibera de barreres arquitectòniques, afavorint un espai neutre que permet ampliar el limitat espai exterior quan sigui necessari.

La primera decisió de projecte és canviar el concepte de plaça tipus “illa” per “península” mitjançant l’eliminació del vial rodat que discorre al llarg del costat sud de la plaça. Resulta un repte important la integració d’un element preexistent catalogat en el centre de la plaça, ja que la nova centralitat queda desplaçada cap a migdia. Un gran cercle desplaçat dona lloc a un nou espai central al voltant del qual orbiten altres elements semi-circulars.

Una peana, jocs infantils i parterres vegetals formen part d’aquest univers al voltant de la nova centralitat. La plaça es converteix en un espai d’estada però que permet creuar-la de manera natural en múltiples direccions. Predominen els paviments porosos de diverses textures, mentre que la nova vegetació actua com a filtre visual, creant un espai humà i natural en el centre de la ciutat.

L’edifici per la nova biblioteca i l’arxiu de Manlleu s’ubica en els terrenys que ocupava l’antiga fàbrica “La Piara”, quedant englobat en el projecte de remodelació de tot el sector. La normativa que regula la nova ordenació defineix una trama de blocs lineals de diferents alçades, tots ells amb coberta inclinada.

Entenem que l’edifici de la biblioteca, tot i respectar els paràmetres volumètrics, s’ha de poder diferenciar dels edificis veïns destinats a habitatge. Cal que la representativitat que reclama un equipament com aquest comenci en la seva imatge vers la ciutat. És per això que projectem una pell exterior que dóna resposta als requeriments normatius garantint la continuitat volumètrica pretesa. Aquesta envolvent abstracta i permeable, que prenten posar el contrapunt amb l’arquitectura domèstica de l’entorn, ens dóna llibertat per escolpir dins seu un segon volum més lliure que alhora s’endinsa cap a la part posterior de la parcel.la tot gaudint del seu espai lliure i de la plaça que el delimita.

És un costellam de lamel.les verticals de cadència variable que alhora que filtren l’accés del sol directe, projecten la llum difosa de façana a més profunditat. Les gelosies d’obra de la pell màssica desenvolupen la mateixa funció, tot integrant-se en el pla de façana. La disposició dels edificis en dos volums al voltant d’un pati central, permet disposar de ventilació creuada a totes les plantes, inclosa la soterrada, al mateix temps que relaciona espaialment totes les parts de l’edifici. El volum d’interior d’illa s’obre cap a la plaça amb la que limita a sud amb grans finestrals on l’esglaonament del propi edifici genera els ràfecs necessaris per a la correcta protecció solar.

Partim d’una parcel·la molt estreta i llarga que comunica dos carrers del casc antic, fruit de l’enderroc de l’antiga casa noble “Can Culí”. El projecte pretén la connexió d’aquests dos carrers a través d’una porxada en planta baixa, protagonista i eix que creua tota l’actuació, permetent els accessos a les diferents parts del programa: locals comercials, nuclis verticals dels habitatges i una placeta central.

Es busca que la percepció general sigui de quatre edificis independents. Aquesta fragmentació dels volums pretén respectar l’escala de la resta d’edificacions del casc antic a més de garantir unes bones condicions d’assoleig i ventilació als habitatges, millorant notablement l’eficiència energètica. En conseqüència els nuclis verticals són exteriors de forma que es creen espais de relació molt útils i polivalents, inspirats en els espais públics de les ciutats mediterrànies.

El projecte se situa en l’antic accés al recinte emmurallat del segle XII de Puigpelat anomenat popularment “El Portal”. El municipi es troba damunt d’un turó sobre la plana de l’Alt camp, amb magnífiques vistes sobre les vinyes i el camp de Tarragona.

Es tracta d’una actuació de reforma de l’espai exterior del portal (doble arc de pedra, romà i gòtic) que salva el desnivell entre la població i els camps de conreu inferiors. Aquest accés es trobaba força degradat pel mateix pas del temps i per una prècaria xarca de desguàs que ha anat malmetent els paviments i el mur de contenció existents.

S’ha suavitzat notablement el pendent de les antigues escales mitjançant rampes graonades que neixen des dels dos extrems del mur. Aquest té una geometria corba amb dos accessos extrems i un mirador central de més amplada en la part superior. 

Emfatitzem la potent geometria del mur mitjançant un coronament inclinat d’acer que esdevé un còmode recolzament per contemplar les vinyes.

La pedra natural del lloc, els paviments de llambordes de formigó color terrós, estucats granes i remats d’acer corten s’integren cròmaticament en l’entorn. Aquests materials s’han escollit especialment per la seva durabilitat i per l’escàs manteniment. Una acurada il·luminació i un mínim enjardinament consoliden un espai agradable i sense artificialitats innesesàries.

La proposta s’emmarca dins del “Pla de Millora Urbana del Nucli Antic de Valls”. A la cruïlla entre els carrers del Forn Nou i de Sant Pere, es preveu construir-hi una nova biblioteca municipal, un edifici d’habitatges, un aparcament soterrat i un espai públic.

Les visuals d’aproximació són molt importants i, al nostre entendre, han d’estar capitalitzades per la nova biblioteca. D’aquesta manera, la biblioteca genera la nova plaça. Situem els habitatges fent façana al carrer de Sant Pere, buscant la continuïtat amb la propera actuació d’habitatges del sector veí i amb les façanes existents al carrer, totes elles residencials.

En la unió entre els dos edificis hi posicionem la rampa d’accés a l’aparcament, alliberant així l’espai públic d’aquesta servitud. Projectem les sortides de vianants de l’aparcament integrades en els edificis.

Els diàlegs dels límits i la recerca del sud

Ens ha preocupat resoldre de manera agradable la unió entre vell i nou. Creiem important establir un diàleg interessant tant en els límits de la proposta amb l’entorn, com en els propis límits interns. Proposem fer-ho a través d’escletxes que funcionen de coixí de transició. Generant aquests intersticis, els edificis s’apropen amb deferència

Com la gran majoria de cascs antics, el de Valls és predominantment ombrívol. L’orientació a nord, tant dels edificis com de la plaça, no ens ajuda a millorar aquest aspecte. En contraposició el centre d’illa gaudeix de sol a dojo, gràcies a l’esponjament de l’espai. Aprofitem les fissures proposades entre edificis per generar fuites de llum i sol.

El poderós llenguatge de les formes

Imaginem l’edifici com un gran dau de pedra que hem anat esculpint. A través de buits i plens anem donant forma (i resposta) a la biblioteca. Les geometries abstractes que generem, ens ajuden a potenciar la presència de l’equipament dins d’un entorn d’edificis d’habitatges molt consolidat. La força de la bellesa de les formes que sedueix a l’espectador tot invitant-lo a descobrir què s’amaga darrera d’elles.

De com els buits omplen l’espai

Aprofundir en les relacions entre els espais. Atès que el programa es desenvolupa en alçada, hem volgut integrar unes plantes amb les altres mitjançant el buidat de certes zones. Això ens permet crear relacions visuals entre plantes que comparteixen ús, potenciar volumetries dins del propi edifici, apropar la llum zenital a plantes intermèdies, … Poques vegades restar ha sumat tant !

Els principis bàsics

Vàrem iniciar el projecte pensant en com donar forma, a la forma ja definida des de la proposta general d’ordenació de campus i al mateix temps resoldre les necessitats programàtiques concretes de l’edifici de registre civil.

Proposem un exercici de depuració geomètrica per arribar a les seves components fonamentals: línies rectes i plans que, retallats pel traç circular, donen lloc a l’objecte cilíndric. Així, realitzant un esforç d’abstracció geomètrica concretem el projecte.

Les relacions amb l’entorn

La quadrícula que organitza i modula el projecte s’orienta en planta a partir de les directrius del pla general. L’agrupació i ubicació dels accessos motiva el posicionament de les zones privades i públiques de l’edifici. La proposta de façana absorbeix l’ambient exterior fins a l’interior, alhora que projecta a l’exterior la seva vida interna. El bosc urbà penetra a l’interior de l’edifici a través dels buits perimetrals.

La trama ortogonal

La quadrícula que dóna lloc a la successió d’espais finits i de geometria ortogonal facilita l’orientació dels usuaris. Els murs estructurals pauten el ritme, fàcilment executables gràcies a la seva geometria rectilínia.

La intersecció de la trama tridimensional (murs i forjats) amb el traç circular perimetral dóna lloc a l’ordre compositiu de façana. La trama ortogonal que genera i ho ordena tot.

La parcel·la se situa en un entorn residencial de construccions de gra petit, destinades a habitatge unifamiliar. L’únic edifici que no respon a aquests criteris d’ocupació del territori, és la residència geriàtrica de la parcel·la veïna pel nord. El concepte de la proposta, parteix de dos blocs que pretenen fer de transició entre els dos ritmes d’ocupació de l’entorn.

La posició dels edificis dins la parcel·la respon a la recerca del millor assoleig possible per cada un dels habitatges, tot respectant els gàlibs d’edificació i la necessitat de tenir habitatges orientats a dues façanes a fi de disposar de ventilació creuada i compactar les circulacions de zones comunes. Així, un es presenta fent façana a carrer principal i donant lloc a habitatges orientats a nord-est i a sud-oest, i l’altre busca la façana de l’espai públic de la parcel·la veïna, ajudant a acotar la zona lliure de la residència i de la mateixa actuació; la seva orientació és sud-est i nord-oest.

Optem per sobredimensionar les unitats d’habitatges de cada un dels dos blocs a fi de, mitjançant el buidatge dels habitatges sobrers, generar un porxo en planta baixa obert cap a la zona verda. Al mateix temps disgregar la volumetria en les plantes pis i obtenir espais de relació que enriqueixen les zones comunes.

La primera referència de la Casa de la Cúria data de 1490, aixecant-se sobre els murs que formaven part del triple recinte defensiu àrab del barri de Dalt Vila. El nou ús neix de la declaració del conjunt monumental de Dalt Vila com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, convertint-se en el punt d’informació i centre de visitants “Madina Yabisa”.

Una vegada realitzades les excavacions arqueològiques prèvies, la proposta dóna resposta al nou ús públic, restaurant per realçar els elements singulars i les estructures recuperades, i suprimint els afegits. Es restauren la totalitat de les edificacions, i s’amplia l’edifici cap al jardí posterior situat fora de les muralles.

El projecte s’entén com un recorregut a través de la història, entre les antigues muralles del triple recinte àrab (situades per sota de la plaça-mirador) i entre les dues torres que delimiten l’actuació, tot connectant amb els jardins inferiors.

L’actuació permet la prolongació del mirador de la plaça de la catedral recuperant l’espai ocupat per l’antiga Llotja. Mitjançant un paviment diferenciador, aflora a la superfície el traçat del mur i de la primitiva torre àrab que es visita a l’interior del immoble.

La nova plaça és el resultat de l’ampliació de la ja existent gràcies a la cessió per part de l’Ajuntament del solar resultant fruit de l’enderroc d’un habitatge.

La presència d’un gran porxo, a diferent cota respecte el solar i el carrer, va enriquir el procés projectual. Un dels objectius principals de la proposta va ser eliminar les barreres arquitectòniques per donar accessibilitat universal en la totalitat de l’espai públic, així com revitalitzar el porxo molt en desús. L’anterior esquema de parterres, voreres i carrils de vehicles al voltant de la plaça es va subtitui per un pla de peces de formigó acolorit que es desenvolupa entre catifes vegetals, lligant els diferents nivells de l’espai públic.

Preservar i potenciar la vegetació existent va ser l’argument que ens va ajudar a posicionar les quatre grans franges de vegetació que es relacionen alhora amb la cadència de pilars que limiten el porxo, ordenant d’aquesta manera la plaça. Delimitem les franges de vegetació amb un seguit de línies d’acer corten que recorren transversalment la plaça. Com si fos un joc de papiroflèxia, les franges d’acer es pleguen creant un ventall d’elements de mobiliari urbà com bancs, aparcaments de bicicletes, papereres, fanals, etc.

La voluntat del promotor és realitzar un edifici singular dins del nou complex general d’un total de 620 habitatges. La tipologia d’habitatge ha estat crucial per a determinar la geometria general de l’edifici.

Tipològicament els pisos s’han concebut amb ingredients dels habitatges en alçada més els privilegis d’una casa de planta baixa en contacte amb el terreny. Aquesta reflexió ens ha portat a distribuir 3 habitatges per planta, que s’obren en forma de ventall buscant les vistes i la bona orientació de totes les seves estances sense renunciar a la seva autonomia i privacitat.

L’esquelet o l’estructura de l’edifici es porta a el pla més exterior de les façanes creant espais exteriors protegits de la radiació solar. L’estructura en aquest cas, s’ha convertit en la protagonista, donant un fort caràcter a la imatge final de l’edifici. S’ha aplicat amb gran rigor i racionalitat en totes les plantes superiors transformant-se en potents pantalles de formigó en forma de W en les dues primeres plantes de contacte amb el terreny. Aquesta transició és important ja que concentrem les càrregues en pocs punts per minimitzar el cost de la fonamentació profunda.

Ocupant un punt de màxima centralitat, s’ha recuperat pel poble de Palafrugell l’illa de la fàbrica Miquel&Vincke Armstrong, important i antiga fàbrica surera coneguda popularment amb el nom de Can Mario, que conserva edificis de gran valor artístic i arquitectònic, amb elements modernistes i presidits per l’emblemàtica Torre de les Aigües, catalogada com a BCIN bé cultural d’interès nacional.

El projecte parteix de la interpretació i adaptació topogràfica de l’entorn generant propostes topològiques que resolen els diferents nivells dels carrers, accessos a equipaments museístics, aparcament soterrat i a la torre modernista. En aquest últim accés volem conservar la màgia d’allò que fins ara era inaccessible i per això hi accedim per un plec, a través d’un conducte sota el prat, en penombra, per descobrir – a mesura que comencem l’ascens per l’escala de caragol- la llum i la posició tant dins de l’espai públic com en el context de la població. Des de dalt de la torre es descobreix una magnífica perspectiva de la vila i del paisatge empordanès.